■ atributiu
| | atributiva

Partició sil·làbica: a_tri_bu_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. attributus, -a, -um, participi del ll. attribuĕre ‘atribuir’
    adjectiu
  1. Que atribueix.
  2. Relatiu o pertanyent a un atribut.
  3. Que expressa un atribut.