■ atrició

Partició sil·làbica: a_tri_ci_ó
Etimologia: del ll. attritio, -ōnis, íd., der. de attĕro ‘fregar; afeblir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. cristianisme Penediment d’haver pecat que procedeix més del temor que no pas de l’amor de Déu.
  2. patologia Estat dels teixits després d’una forta contusió o d’un greu aixafament.