atriòpor

Partició sil·làbica: a_tri_ò_por
Etimologia: del ll. atrium ‘atri’ i porus ‘porus’ i, aquest darrer, del gr. póros ‘pas’
masculí anatomia animal Orifici ventral dels cefalocordats, anomenat també espiracle, en posició anterior respecte a l’anus, pel qual s’obre a l’exterior l’atri o cavitat peribranquial.