■ auditiu
| | auditiva

Partició sil·làbica: au_di_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. auditus, -a, -um, participi del ll. audīre ‘oir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al sentit de l’oïda o a l’òrgan de l’audició. Conducte auditiu.
  2. Que té el poder d’oir. Aparell auditiu.