■ augmentació

Partició sil·làbica: aug_men_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. augmentatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’augmentar;
    2. l’efecte.
  2. música Procediment de la imitació que consisteix a allargar proporcionalment la durada de les notes del tema model.
  3. indústria tèxtil
    1. Acció de posar en treball una agulla o unes quantes als extrems de les fontures de la tricotosa rectilínia per tal d’augmentar l’amplada del teixit per donar-li una forma, o, en les màquines circulars de petit diàmetre, per tal de formar els talons i les punteres de mitges i mitjons.
    2. En la màquina Cotton, acció de traspassar les malles als extrems del teixit, per tal d’augmentar-ne l’amplada.