■ august2
| | augusta

Partició sil·làbica: au_gust
Etimologia: del ll. augustus, -a,-um ‘consagrat, majestuós, venerable’, der. de augūr ‘el qui fa bons presagis per a l’acreixement d’una empresa’, relacionat amb augĕre ‘fer créixer’
    adjectiu
  1. Que inspira reverència i admiració per la seva grandesa, la seva excel·lència, la seva dignitat, la seva sublimitat.
  2. història Qualificació titular d’origen religiós, presa del vocabulari dels àugurs, que fou conferida pel senat romà a l’emperador Octavi.



    3. Vegeu també:
    august1