■ aura1

Partició sil·làbica: au_ra
Homòfon: haure
Etimologia: del ll. aura, íd. 1a font: 1932, DFa.
    femení
    1. Vent suau.
    2. figuradament Exhalar una aura de bondat.
  2. figuradament Favor, acceptació (principalment en l’expressió aura popular).
  3. psicologia En parapsicologia, halo que emet el cos humà i que l’envolta.
  4. psiquiatria i patologia Conjunt de trastorns, de durada molt curta, que precedeixen les crisis de certs estats neuropsíquics.



    5. Vegeu també:
    aura2