aurícula2

Partició sil·làbica: au_rí_cu_la
Etimologia: v. aurícula1
femení botànica Planta herbàcia baixa de la família de les primulàcies (Primula auricula), de fulles carnoses i de flors en umbel·les terminals de color groc pàl·lid.


Vegeu també:
aurícula1