■ autenticar

Partició sil·làbica: au_ten_ti_car
Etimologia: de autèntic 1a font: s. XIII, CTort.
    verb transitiu
  1. Donar autenticitat, autoritat, amb proves, amb atestacions, amb formalitats requerides per la llei, etc. Res de bones paraules : serà el notari qui autenticarà el contracte entre pare i fill.
  2. Provar l’autenticitat (d’una cosa). La seva signatura autenticava el document.
  3. dret Legalitzar un acte jurídic un funcionari o una persona legalment autoritzada per tal que tingui plens efectes jurídics.
  4. especialment dret Donar fe de l’autenticitat d’un document o d’una signatura per mitjà de la intervenció d’un notari.