■ autocèfal
| | autocèfala

Partició sil·làbica: au_to_cè_fal
Etimologia: de auto- i el gr. kephalḗ ‘cap’
  1. adjectiu Que no té superior; independent.
  2. cristianisme
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’autocefàlia.
    2. masculí Bisbe grec independent de la jurisdicció del patriarca.