■ autoconducció

Partició sil·làbica: au_to_con_duc_ci_ó
Etimologia: de auto- i conducció
    femení
  1. electricitat Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense anar unit al circuit que l’origina.
  2. psicologia Síntesi mental que dirigeix i coordina les diverses funcions elementals per a aconseguir una acció harmònica adaptada als objectius finals de l’individu.