■ autocràcia

Partició sil·làbica: au_to_crà_ci_a
Etimologia: del gr. autokráteia ‘poder absolut’ 1a font: 1839, DLab.
femení ciències polítiques Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.