■ autòcrata

Partició sil·làbica: au_tò_cra_ta
Etimologia: del gr. autokratḗs ‘amo absolut’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí i femení
  1. Persona que posseeix un poder absolut, no limitat.
  2. figuradament Persona que imposa tirànicament la seva voluntat.