■ autodidacte | autodidacta

Partició sil·làbica: au_to_di_dac_te
Etimologia: del gr. autodídaktos, format amb auto- i didáskō ‘ensenyar’ 1a font: 1868, DLCo.
adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que s’ha instruït sense l’ajut de cap mestre. Un músic autodidacte. És una autodidacta.