■ autoguiatge

Partició sil·làbica: au_to_gui_at_ge
Etimologia: de auto- i guiatge
    masculí
  1. Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, que els mena fins a l’objectiu prèviament fixat, sense intervencions alienes.
  2. armament Sistema de guiatge de determinats míssils o projectils.