autoritat

Accessory
Partició sil·làbica: au_to_ri_tat
Etimologia: del ll. auctorĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Dret o poder de manar, de regir, de dirigir. L’autoritat del president. L’autoritat de les lleis. L’autoritat paterna.
    2. sociologia i ciències polítiques Poder regular exercit sobre una col·lectivitat o sobre diverses col·lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i de superordinació, així com un sistema de drets i de deures.
  1. dret Persona investida de potestats imperatives.
    1. Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc. L’autoritat d’un professor.
    2. ensenyament Capacitat que l’educador té de desvetllar l’activitat de l’infant.
    3. filosofia Prestigi o ascendent d’una persona, una escola o una obra en tant que determina l’assentiment a una veritat independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
    4. religió Dret o poder que hom reconeix en una persona o una cosa en virtut del qual accepta la veritat d’uns fets o la validesa d’una ordre no immediatament evidents.
    1. Persona que té poder o que mereix poder sobre l’opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia.
    2. lingüística Institució, escriptor, obra, etc. amb prestigi o poder per a dictaminar sobre la correcció d’una paraula o d’una construcció lingüística.
    3. lingüística Text pertanyent a una autoritat que il·lustra sobre l’ús d’una paraula o d’una construcció lingüística. Diccionari d’autoritats.