■ avulsiu
| | avulsiva

Partició sil·làbica: a_vul_siu
Homòfon: evulsiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. avulsus, -a, -um, participi de avellĕre ‘arrencar d’un lloc’
adjectiu fonètica, fonologia Dit del fonema caracteritzat per una articulació procedent de l’aire contingut entre la glotis i els llavis que produeix un clac mitjançant la intervenció d’alguns òrgans supraglòtics.