■ babau
| | babaua

Partició sil·làbica: ba_bau
Etimologia: d’origen expressiu; l’arrel bab- expressa infantilisme i confusió mental, i apareix en altres mots: babaia, babarota, babeca, baboia (v. babuí) 1a font: s. XIV
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
  2. masculí dialectal Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.