■ bac2

Etimologia: del fr. bac ‘recipient’, d’un ll. vg. *baccu, íd.
    masculí
  1. arts gràfiques
    1. Recipient destinat a contenir un conjunt de colors que suren damunt un líquid dens i mucilaginós, sense barrejar-s’hi, i que hom empra per a obtenir el paper pintat destinat a guardes d’enquadernació.
    2. Bala.
  2. indústria tèxtil Estri emprat antigament pels naipers i els estampadors d’imatges populars i els de teixits, els quals encara l’utilitzen en petita escala, per a entintar o sucar de pasta d’estampació els motlles.



    3. Vegeu també:
    bac1
    bac3
    bac5
    bac4