■ badall

Etimologia: probablement prové del ll. vg. *batacŭlum, íd., però també pot derivar de badar, amb el sufix -all; també pot tractar-se d’un postverbal de badallar (v. badar)
    masculí
    1. fisiologia animal Inspiració bucal, profunda, llarga i involuntària, amb separació de les mandíbules i seguida d’una expiració també profunda i prolongada, sovint sorollosa.
    2. fer el darrer badall Morir.
    3. fer més badalls que rots figuradament Passar molta gana.
  2. Escletxa, fenedura. Veure llum pel badall de la finestra.
  3. alimentació, indústries alimentàries Entrepà.
  4. veterinària Eina per a fer obrir la boca a les bèsties.