■ baixa

Partició sil·làbica: bai_xa
Etimologia: de baixar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de descendir a un nivell més baix (oposat a alça).
    2. anar de baixa Estar en decadència, envellir, perdre forces.
    1. En una associació, exclusió d’algú de la llista dels associats.
    2. donar de baixa Declarar exclòs d’un cos, d’una associació.
    3. donar de baixa Declarar (un malalt, un accidentat, etc.) no apte per a determinats efectes.
    4. donar-se de baixa Declarar-se exclòs d’un cos, d’una associació.
    5. ser baixa Deixar de formar part d’un cos, d’una associació.
  3. dret Declaració per mitjà de la qual una persona, una indústria, un vehicle, un predi, etc., són exclosos d’un padró, d’un cens, d’un registre, a efectes tributaris, d’exercici d’activitats, estadístics, de cessació en el treball per malaltia, de requisa militar, o amb altres finalitats diverses.
  4. economia
    1. Disminució del preu, del valor, d’alguna cosa en el mercat.
    2. a la baixa locució adverbial Cap avall, per sota. L’empresa ha recalculat els sous a la baixa.
    3. estat de baixa Descens general en la cotització dels valors borsaris.
  5. meteorologia Depressió o regió de pressió baixa, dibuixada en la carta del temps per una sèrie de línies isobàriques tancades amb valors decreixents cap al centre.
  6. ciències militars Pèrdua d’un individu per al servei actiu.