bala2

Accessory
Etimologia: del germ. occidental balla ‘bola o pilota’; en el sentit de projectil (1640), del longobard a través de l’it. palla 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. armament
    1. Projectil massís de les armes de foc portàtils i dels canons primitius. Bala perduda. Bala pesant, perforadora.
    2. impròpiament Bomba, granada.
    3. bala dumdum Bala explosiva de fusell, de plom recobert d’acer, la qual en el moment de l’impacte projecta el plom dins el cos.
    4. bala morta Bala que arriba sense força per a ferir o fer mal.
  2. jocs d’entreteniment Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o de metall que serveix als nois per a jugar al joc de bales.
  3. marina, marítim
    1. Plom que va al capdavall de l’escandall.
    2. per extensió Escandall.
  4. bala perduda masculí o femení figuradament Persona eixelebrada, poc seriosa, sense seny.
  5. com una bala figuradament Rabent, molt de pressa.



  6. Vegeu també:
    bala1