■ balanceig

Partició sil·làbica: ba_lan_ceig
Etimologia: de balancejar
    masculí
    1. Acció de balancejar o de balancejar-se;
    2. l’efecte.
  2. tecnologia Defecte degut a la no-perpendicularitat entre l’eix geomètric de l’arbre d’un cos giratori (tal com una roda dentada) i el pla de rodolament d’aquest.