■ balandram

Etimologia: de balandrejar 1a font: s. XIII
    masculí indumentària
  1. Vesta llarga, ampla i oberta del davant, que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
  2. Vestit talar, amb esclavina o valona, que usaven els eclesiàstics.