■ baldriga

Etimologia: possible alteració d’un ant. *barditxa i abans *pardice, der. del ll. perdix, -ĭcis ‘perdiu’, amb contaminació de derivats com perdigana, perdiganya, perdigot, perdigó 1a font: 1870
    femení ornitologia
  1. Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels procel·làrids (Puffinus sp), de cos fusiforme i palmípedes, com la baldriga capnegra (P. gravis), la baldriga grisa (P. griseus), la baldriga cendrosa (P. diomedea) i la baldriga pufí baleàrica (P. puffinus subespècie mauritanicus), anomenada a les illes Balears virot o virotja.
  2. per extensió Nom aplicat a diversos ocells oceànics semblants a les baldrigues, com la baldriga polar, de la família dels procel·làrids (Priocella antartica), que nia a Geòrgia i hiverna a l’Àfrica del Sud.