■ baleig

Partició sil·làbica: ba_leig
Etimologia: de balejar 1a font: 1294
    masculí agricultura
  1. Acció de balejar.
  2. plural Residus de palla, d’espigues, de gra sense espellofar, que cauen amb el gra en destriar-lo de la palla o que se’n separen amb la baleja.