■ ballaruga

Etimologia: deriv. de ballar, però també amb possible relació amb un mot preromà, potser cèltic, almenys pel que fa a la terminació
    femení
    1. Ballaruc.
    2. Borleta de la grandària d’un ballaruc que serveix com a adorn.
    1. jocs d’entreteniment Joguina que consisteix en un eix que travessa una boleta poc o molt aplatada pels pols, un disc o un dau (sovint amb lletres a les cares laterals), a la qual hom imprimeix un ràpid moviment de rotació amb el polze i l’índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l’eix, acabat en punta.
    2. figuradament Persona petita i bellugadissa.
  3. zoologia
    1. Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis (Conus sp), de conquilla en forma de dos cons units per les bases, de colors vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors.
    2. Petit cargol de mar de la subclasse dels prosobranquis (Columbella rustica), de conquilla allargada i llisa de color fosc, amb taques blanques.
  4. plural col·loquialment Ball. Fer ballarugues.