■ ban1

Etimologia: probablement del frànc. bann ‘ordre comminatòria’ 1a font: s. XIII, Usatges
    masculí dret i història
    1. Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
    2. Cartell amb què hom fa públic un ban.
    3. Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
  2. Multa.


    3. Vegeu també:
    ban2