bandejat
| | bandejada

Accessory
Etimologia: de bandejar
Body
  1. masculí i femení Persona que ha estat bandejada d’un territori.
  2. masculí història A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.