■ banderejar

Etimologia: de bandera
    verb
    1. intransitiu Moure’s, agitar-se, com una bandera que oneja al vent.
    2. transitiu Fer moure com una bandera al vent.
  2. intransitiu
    1. Rodar, vagar, passejar sense fer res.
    2. especialment Passejar, una prostituta, en cerca de client.