■ banderer
| | banderera

Etimologia: de bandera 1a font: s. XIV, Muntaner
    1. masculí i femení Persona que porta públicament la bandera d’una corporació militar, religiosa o civil.
    2. masculí història Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
  2. masculí història Pintor municipal encarregat de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc., construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris dels personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa al servei de la ciutat o de la vila.