■ bandó

Etimologia: del fr. bandeau, íd. (v. banda1)
    [plural bandós] masculí
  1. Banda de cabells pentinats plans a cada costat del front tapant els polsos.
  2. indumentària Sostenidors formats per una banda ampla de teixit elàstic, sense tirants, que proporcionen una subjecció lleugera.