■ bandolera

Etimologia: de bandoler
    femení
    1. Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra fins a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc, com porten els soldats de cavalleria.
    2. en bandolera locució adverbial Penjant d’una espatlla i creuant el cos fins al costat contrari. Dur la bossa, l’escopeta en bandolera.
  2. per extensió Bossa proveïda d’una corretja llarga que hom porta penjada a l’espatlla.