■ barana

Etimologia: mot comú a les llengües romàniques, d’origen preromà, probablement indoeuropeu, emparentat amb el lituà varanda ‘baga o rotlle’ i amb el sànscrit varanda ‘barrera, envà’ 1a font: 1082
    femení
  1. construcció Construcció que voreja un balcó, un terrat, una plataforma qualsevol, un pont, un pou, una era, un clos, etc., la qual s’eleva des del sòl fins a una alçària tal, que la seva vora superior pot servir de passamà o ampit. Una barana de maons. Els barrots de la barana. Abocar-se a la barana de l’escala.
  2. geomorfologia Cantó o límit extern de la plataforma continental en zones de talús abrupte.
  3. transports
    1. Cadascun dels costats de la caixa d’un camió, d’un carro o d’altres vehicles.
    2. Travesser que fixa la part superior de les estaques dels costats de la caixa d’un carro.