■ barballó

Homòfon: barbelló
Etimologia: d’origen incert, potser relacionat amb bargalló o margalló, podrien venir del ll. barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic ant. del galzeran, modificat en *barbajonis o *barbalionis
    masculí botànica
  1. Planta sufruticosa de la família de les labiades (Lavandula latifolia), perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera.
  2. Espígol.