■ barbeta1

Homòfon: verbeta
Etimologia: de barba
    femení
    1. barba 2.
    2. tocar (o fer) la barbeta (a algú) dialectal Adular-lo, afalagar-lo per tal d’obtenir-ne favors.
  2. botànica
    1. Planta biennal de la família de les compostes (Tragopogon pratensis), amb grans capítols de flors grogues i fruits en aqueni amb un bec acabat en plomall.
    2. Qualsevol de les plantes del gènere Tragopogon semblant a la barbeta.
    3. Floridura, miceli aeri de diversos fongs que creixen sobre matèria orgànica.



    3. Vegeu també:
    barbeta2