■ barbeta2

Homòfon: verbeta
Etimologia: no és segur si ve de barba, o del germ. abarbeiten ‘escarrassar-se’, per mitjà del verb abarbetar
    femení
  1. marina, marítim Tros de filàstica que serveix per a unir de costat dos caps paral·lels o gairebé paral·lels que treballen en sentits oposats.
  2. marina de guerra
    1. En un vaixell de guerra, cilindre blindat que va des de la coberta protegida més baixa fins a la part superior de la torre.
    2. torre barbeta Torre amb barbeta fixada a la coberta, en la qual només són mòbils els canons i la plataforma de tir.



    3. Vegeu també:
    barbeta1