barbitúric
| | barbitúrica

Accessory
Etimologia: creat en 1878-79 a partir de l’it. barbabietola ‘bleda-rave’, o potser del nom del líquen usnea barbata, influïts pel gr. bárbitos ‘lira’, per la forma dels cristalls de l’àcid, i de urea 1a font: s. XIX
Body
    química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al radical químic malonilurea, base de nombrosos hipnòtics i sedatius del sistema nerviós.
    2. àcid barbitúric Ureid cíclic de l’àcid malònic.
  2. masculí Qualsevol derivat de l’àcid barbitúric, especialment els que tenen ús clínic o farmacèutic.