■ barnilla

Etimologia: dissimilació de *balenilla en barenilla, amb reducció posterior habitual de la vocal pretònica 1a font: s. XIX
    femení
  1. Cadascuna de les làmines, les tires o les tiges, llargues, fortes i flexibles, de fusta, de metall, etc., que formen l’armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, una cotilla, un ventall, etc.
  2. Os de les costelles d’un moltó, d’un cabrit, etc.