■ bàsic
| | bàsica

Etimologia: de base
    adjectiu
  1. Que constitueix la part essencial, fonamental.
  2. mineralogia Dit dels minerals en què la proporció d’òxids metàl·lics presents passa del 50%.
  3. petrografia Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40% i el 50%.
  4. química
    1. Relatiu o pertanyent a les bases. Reacció bàsica.
    2. Dit de les solucions o d’altres mescles on hi ha present una base lliure i, doncs, tenen, en un grau major o menor, les propietats de les bases.
    3. Dit de les sals formades per neutralització només parcial d’un òxid o d’un hidròxid metàl·lics amb àcids.