■ bastard
| | bastarda

Etimologia: de l’oc. bastard, der. de bast ‘albarda’, al·lusió despectiva al lloc on eren engendrats els bords, o del fr. ant. bastart (avui bâtard), d’arrel dubtosa, amb el sufix despectiu -ard 1a font: 1403
  1. adjectiu i masculí i femení Nat d’un pare i d’una mare la unió dels quals no és considerada legítima.
  2. adjectiu Que és degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda.
  3. adjectiu Que no té un caràcter francament determinat. Color bastard.
  4. genealogia
    1. masculí i femení Fill d’un home casat i d’una dona soltera.
    2. línia (o branca) bastarda Línia o branca que procedeix d’un fill bastard.
  5. marina, marítim
    1. masculí Petit cap que enfila els abartrells del collar de raca, dit també cap bastard.
    2. femení Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, dita també vela bastarda.
  6. femení tecnologia Llima estriada en dos sentits la distància entre dents de la qual és aproximadament d’un mil·límetre.
  7. escriptura bastarda escriptura Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
  8. lletra bastarda arts gràfiques Lletra d’impremta que imita l’escriptura bastarda.