■ batallaire

Partició sil·làbica: ba_ta_llai_re
Etimologia: de batallar
    masculí
  1. ictiologia Peix d’aigua dolça de l’ordre dels perciformes, de la família dels anabàntids (Betta splendens), de colors molt vistosos, sobretot en l’època de la reproducció, que fan violentes batalles entre ells.
  2. ornitologia Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids (Philomachus pugnax), de bec llarg i recte, amb un marcat dimorfisme sexual estacional.