■ batxiller2
| | batxillera

Etimologia: del fr. bachelier, íd., de l’ant. bacheler ‘jove que encara no és cavaller’, der. segurament d’un cèlt. *bakkallaros, llatinitzat baccallarius (v. bacallar) 1a font: 1330
  1. masculí i femení història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen. Batxiller en arts, en teologia, en lleis, en medicina.
  2. masculí i femení ensenyament
    1. Persona que ha rebut el primer grau acadèmic atorgat en les facultats eclesiàstiques de filosofia, teologia i dret canònic.
    2. Persona que ha rebut el grau concedit en acabar l’ensenyament secundari o batxillerat.
  3. adjectiu i masculí i femení Inclinat a batxillejar.



    4. Vegeu també:
    batxiller1