■ bau

Partició sil·làbica: bau
Homòfon: vau
Etimologia: probablement del fr. beaupré, prenent-ne el primer element (v. bauprès)
    masculí marina, marítim
  1. Cadascuna de les bigues transversals lleugerament arquejades (brusca del bau) que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten i alhora sostenen una coberta.
  2. bau de cofa Cadascuna de les fustes que, disposades a estribord i a babord d’un pal, en direcció de proa a popa, i recolzades sobre les catxoles, sostenen la cofa.