beatnik*

Pronúncia: bídnik
Etimologia: [mot anglès]
    sociologia
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als beatniks o al moviment beatnik. El misticisme ‘beatnik’.
    2. Dit del moviment contracultural juvenil aparegut durant la dècada dels cinquanta als Estats Units d’Amèrica, antecessor del moviment hippy, caracteritzat per un refús radical de la societat de consum, el pacifisme, el nomadisme i una concepció molt lliure de la sexualitat.
  2. masculí i femení Individu que participa en el moviment beatnik.