■ bec

Etimologia: del ll. beccus, mot d’origen gal 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia dita ramfoteca.
    2. per extensió Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes (per exemple curculiònids), el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc.
  2. figuradament
    1. Boca d’una persona.
    2. bec eixut Poc parlador.
    3. bec moll Bocamoll.
    4. donar-se el bec vulgarment Besar-se.
    5. tenir bon bec Ésser un bon parlaire.
    1. Punta comparable a un bec en què terminen certs objectes. Un bec de tovalló. Aixoplugar-se sota el bec d’una roca. Els becs de la lluna.
    2. aeronàutica Petit perfil que, disposat en el caire d’atac d’una ala, forma una ranura i impedeix així el despreniment en el cas d’angles d’atac grans.
    3. música Embocadura de la flauta dolça.
    4. música Embocadura dels instruments de llengüeta senzilla, com el clarinet i el saxòfon, on es fixa la llengüeta.
    5. indústria tèxtil Cap d’algunes agulles de màquina de gènere de punt, en forma de ganxo obert, tancat per la premsa en el moment de fer desprendre la malla anteriorment formada.
    6. bec de lloro marina, marítim Punta de l’ungla d’una àncora.
    7. bec de ploma escriptura i paleografia Extrem de la ploma d’escriure que escampa la tinta damunt el paper.
  4. Extrem d’un llum d’oli, de petroli, etc., per on surt la punta de ble que hom encén. Una llumenera de quatre becs.
  5. Sinuositat sortint en la vora d’un vas, d’una càpsula, etc., per a poder abocar-ne còmodament el contingut. El bec d’un flascó.
  6. botànica
    1. Punta més o menys llarga i gruixuda en què acaben certs fruits.
    2. bec de cigonya Planta herbàcia anual de la família de les geraniàcies (Erodium ciconium), de fulles molt dividides, de flors violàcies i de fruits en esquizocarp.
    3. bec de moixó Passacamins.
    4. bec de perdiu Cama de perdiu.
  7. ornitologia
    1. bec d’alena Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels recurviròstrids (Recurvirostra avosetta), gairebé blanc del tot, amb bandes negres de contrast i el característic bec corbat cap amunt.
    2. bec de ferro Durbec.
    3. bec d’esclop Ocell camallarg de la família dels cicònids (Balaeniceps rex), de plomatge de tons grisos, amb el bec molt gros, ample i encorbat cap amunt, que recorda un esclop.
    4. bec de serra Gènere d’ocells anseriformes de la família dels anàtids (Mergus sp), cabussadors i piscívors, de la mida d’un ànec, però de bec més llarg i més fi.
    5. bec d’espàtula Ànec cullerot.
  8. tecnologia
    1. Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama emprada per a il·luminar o per a escalfar.
    2. bec de tallar (o de soldar) Bufador.