■ becaire

Partició sil·làbica: be_cai_re
Etimologia: del b. ll. be quadrum ‘nota be quadrada’ (v. caire i bemoll) 1a font: s. XV, Ausiàs
masculí música Signe que posat davant una nota (o en l’armadura) anul·la la modificació d’altura de qualsevol altra alteració precedent (accidental o constitutiva) que pogués afectar-la i la deixa en el seu estat natural.