■ befa

Etimologia: probablement de l’it. beffa, íd., mot antic i constant en aquesta llengua, tot i la possibilitat de ser un mot de creació expressiva en cat 1a font: 1653, DTo.
femení Burla injuriosa; derisió. Fer befa d’algú o d’alguna cosa. Ésser motiu de befa.