■ begònia

Partició sil·làbica: be_gò_ni_a
Etimologia: del fr. bégonia, nom creat pel botànic Plumier (1646-1706) en honor de Bégon, intendent general d’Haití (s. XVII) 1a font: 1893
femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les begoniàcies (Begonia sp), carnoses, de fulles alternes i de flors sense corol·la molt vistoses.