■ belluguet

Etimologia: de bellugar 1a font: 1884, Oller
    masculí
  1. Persona que es mou contínuament, que sempre va d’una banda a l’altra, que no sap estar quieta enlloc.
  2. botànica Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les gramínies (Briza sp), de fulles planes i linears i panícula d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses, que comprèn el belluguet gros (B. maxima), el belluguet mitjà (B. media) i el belluguet petit (B. minor).